El Simposi Internacional sobre l’Esclavatge de l’Escala reclama més educació i informació sobre aquests fets

maig 20, 2024

El Simposi Internacional sobre l’Esclavatge i les seves seqüeles, celebrat el passat divendres  al Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala, amb la participació de més d’un centenar d’inscrits, ha conclòs la necessitat de continuar fent passos endavant per tal de reconèixer aquestes qüestions en tots els àmbits i, en especial, que cal fer-hi front també des de l’educació pública. Sota el nom “L’ESCLAVATGE (S. XV-XIX) I LES SEVES SEQÜELES. El repte dels museus i la societat davant del relat de l’esclavatge” s’han fet diferents ponències durant tota la jornada, que ha acabat amb un concert de kora i la lectura del decàleg i les conclusions del Simposi per part d’Elvira Mata, presidenta honorària de l’Associació de Museus Marítims de la Mediterrània. En aquest sentit, el decàleg que n’ha sortit es basa en els següents punts:

1-Sol·licitar al Departament d’Educació de la Generalitat que el tema de l’esclavatge sigui inclòs en els programes curriculars. L’educació sobre l’esclavatge és un eix prioritari pels nostres equipaments culturals.

2-Els museus han d’impulsar la reflexió sobre les qüestions relatives i d’aquesta forma assolir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

3-Cal incentivar els programes de recerca sobre aquesta qüestió, en especial els de les col·leccions dels museus relatius a aquest tema.

4-Cal reescriure la història per tal de que sigui compartida.

5-Cal fer un pas endavant i reconèixer la participació de l país en el tràfic transatlàntic de persones esclavitzades.

6-Els ponents i els participants aplaudeixen i feliciten a l’Ajuntament de l’Escala I al Museu per la iniciativa.

7-Es considera imprescindible la reflexió de les seqüeles del tràfic de persones esclavitzades.

8-Felicitar-nos de que el Museu hagi estat convidat a formar part de la xarxa de museus europeus que treballen de forma conjunta en el tema de l’esclavatge.

9-El debat ha estat ric i profitòs alhora que ens ha mostrat el camí que ens queda per recorrer.

10-Finalment volem denunciar el racisme estructural de la nostra societat i les seves desigualtats.
“El passat esclavista no és aliè a la societat Catalana, hi vam participar activament, un D’altra banda Martí Guinart, regidor de Patrimoni i Turisme va llergir les conclusions:

“El passat esclavista no és aliè a la societat Catalana, hi vam participar activament, un passat que ens hem d’atrevir a mirar d’una forma honesta i objectiva. Els museus han de ser partíceps d’aquesta mirada enrere, com a llocs de preservació i de difusió del passat, llocs també de cultiu de l’esperit crític i de defensa i promoció de determinats valors. Des del Museu de l’Escala ens hem volgut sumar a la difusió de la història de l’esclavatge que es porta a terme des de diferents museus del món, sota els auspicis de la UNESCO i de l’ICOM, per acompanyar la reflexió de l fet històric històric i les seves conseqüències, i fomentar de forma decidida la cultura de la pau, aportant també la mirada africana sobre aquest tema”, ha remarcat el regidor de l’Ajuntament de l’Escala, Martí Guinart, el qual afegia: “És paradoxal el molt que podem saber d’alguns aspectes de la història del nostre país i el molt poc que en podem saber d’altres. Catalunya és avui el país que és perquè una part molt important de la nostra burgesia es va enriquir obscenament amb el tràfic d’esclaus africans. Reconèixer aquesta part de la nostra història ens pot fer sentir malament en certa manera, és una part incòmoda, lletja del que vam ser, i ens obliga a replantejar-nos la idea que tenim de nosaltres mateixos com a societat. Si volem ser realment una societat madura, una societat que vol avançar i ser cada dia més justa, més equitativa, més integradora, més sana, cal que mirem enrere i assumim la nostra part de responsabilitat en la història, per fosca que sigui.”.

Prèviament a la celebració d’aquest Simposi, aquest dijous es va inaugurar una placa en el Cementiri Mariner de l’Escala en record de les víctimes de l’esclavatge, coincidint també amb el 30 aniversari de la creació de la “Ruta de l’Esclavatge” per part de la UNESCO.

En aquest simposi s’ha dialogat amb especialistes de primer nivell dos temes: per una banda el paper dels museus per a incorporar el relat de l’esclavatge a les exposicions permanents i per altra, amb antropòlegs i immigrants africans, les seqüeles que se’n deriven, com el racisme i els seus estereotips, la desigualtat social i els patrons discriminatoris.

Per a desenvolupar aquest simposi s’ha comptat amb especialistes com Gustau Nerín Abad, antropòleg i historiador, Eloy Coly, gerent i conservador en cap de la Maison des Esclaves de l’illa de Gorée (Senegal); Hassoum Ceesay, historiador, director general i conservador dels museus de Gàmbia, Christian Block, del Museu d’Aquitània de Bordeus (França). També amb la participació d’Aliou Diatta (Senegal – Barcelona)) i Ibrahim Fatajó (Gàmbia- Llagostera), dos immigrants africans residents a Catalunya.

D’altra banda durant el Simposi s’ha fet la primera projecció a Catalunya del film “A ilha dos Escravos” presentada per la seva directora artística, l’escalenca Maria Rosa Ros.

L’alcalde de l’Escala, Josep Bofill, ha inaugurat l’exposició: “Monuments de la Ruta de l’Esclavatge de la UNESCO a l’Àfrica occidental. L’altra mirada” i la directora del Museu de l’Escala i coordinadora del simposi, Lurdes Boix, ha presentat el llibre i el vídeo del mateix títol, fruit del seu treball a Àfrica occidental. L’exposició es podrà visitar al Museu de l’Anxova i de la Sal fins el 31 de desembre d’enguany.

El simposi s’ha tancat amb un petit concert de kora a càrrec del griot africà Momi Maiga.

Aquest Simposi dóna continuïtat a accions realitzades des del Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala amb l’objectiu de donar a conèixer aquest passat vergonyós que les societats modernes occidentals tenen el deure d’afrontar. En aquest sentit el passat 2023 es va presentar i publicar el Full d’Història Local núm. 123 amb el títol “Comerciants i negrers escalencs a Cuba”, a càrrec de Jesús Faig Sureda.