El món d’ahir
Què ens expliquen les fotografies del Fons d’Imatges de l’Arxiu Històric de l’Escala?
Fons Josep Esquirol. Imatge 2224. Arxiu Històric de l’Escala
La batuda de l’arròs al mas de la Casanova de l’estany, propietat dels marquesos de Sentmenat, a principis del segle XX
El fotògraf Josep Esquirol va immortalitzar la sega i la batuda de l’arròs, que va ser una font d’ingressos important per a l’Escala i els pobles del voltant com Bellcaire, Albons o Viladamat.
Concretament a la Casanova, mas situat al límit entre els termes de Bellcaire i l’Escala, s’hi va conrear molt d’arròs tal i com ja s’havia fet segles abans, sobretot entre els segles XV i XVIII. Narcís Camps i Bellapart (Bellcaire, 1880-1961) va deixar escrit en un diari personal els inicis de la reintroducció de l’arròs en aquesta propietat a principi del segle XX: “El 1904 o 1905 quan junt amb D. Jaume de Moner i Canut, advocat i apoderat general de la casa de Sentmenat ferem un viatge a València per tal d’estudiar el conreu de l’arròs que implementàrem de seguida a l’Estany de la Casa Nova. Amb diferents cartes de recomanació vàrem anar a Sueca, gran centre de producció d’arròs per parlar amb el propietari de dita població D. Baldomero Diego.” Per a les feines de la batuda es portaren màquines de batre, de vapor, en bona part procedents de València, tal i com es pot veure en la fotografia.
Entre els anys 1940 i 1960, el conreu de l’arròs va tornar a ser un fenomen massiu i va contribuir a millorar les condicions alimentàries de la postguerra. De l’arròs en varen viure moltes famílies, els propietaris dels camps, els qui blanquejaven l’arròs i també la gent més pobre que havia d’anar a espigolar un cop s’havia acabat la collita. Era l’època de l’estraperlo, en què bona part de l’arròs es venia al mercat negre multiplicant el seu valor per quatre i per cinc. En el moment del planter i fins a la sega, tasques per a les quals es necessitava mà d’obres especialitzada, es llogaven colles de valencians i ampostins. El declivi del conreu de l’arròs es va produir per la baixada del preu i l’augment del sou de la mà d’obra, que ja no el feien competitiu.
Després d’anys sense conrear arròs als voltants de l’Escala, el 1997, productors d’Amposta varen proposar a pagesos de la zona de tornar a cultivar arròs i vendre’ls la producció. El negoci encara dura a l’actualitat i així podem veure camps d’arròs conreats a l’antic estany de Bellcaire, dins del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter.
Més informació al llibre:
El conreu de l’arròs. Ampostins i valencians a l’Escala. Autors diversos. Ajuntament de l’Escala – Museu de l’Anxova i de la Sal, 2015.