Aquest divendres 25 de juny ha mort a l’Escala Lluís Albert Rivas al 98 anys. Nascut a Barcelona el 14 de juny de 1923, Lluís Albert, Creu de Sant Jordi 2019, era musicòleg, compositor director, articulista i investigador. Però com a nebot i fillol de Caterina Albert i Paradís, Víctor Català, va dedicar una important part de la seva vida a la divulgació de l’obra de la seva tia-padrina.
El seu avi, Lluís Albert Paradeda, nascut a Verges, es va casar amb l’escalenca Dolors Paradís Farrés i es traslladà a viure a l’Escala. D’aquesta unió en van néixer quatre fills: Caterina, Francesc, Martí, el pare de Lluís, i Amèlia.
Martí Albert Paradís era advocat com el seu pare i, com ell, no va exercir, sinó que es va encarregar d’administrar la hisenda familiar. A més, tenia una petita tirada al treball literari i artístic, escrivia obres teatrals (totes inèdites) i tocava la guitarra. Es va casar amb Mercè Rivas i Bardera de Barcelona i van tenir quatre fills, Maria Dolors, Francesc, Lluís i Mercè. Lluís Albert i Rivas, el 1951 es va casar amb la barcelonina Montserrat Puig-Serra, que cantava a l’Orfeó Laudate, i amb la que va tenir sis fills.
Compositor i músic
Lluís Albert rebé, durant la Guerra Civil, les primeres classes de piano i solfeig al domicili familiar, que va continuar a l’Escola Municipal de Música, alhora que cursava el batxillerat. Finalitzada la Guerra, s’acabaren també els estudis musicals, fet que no el disgustà ja que la vocació encara no s’havia manifestat. Tanmateix, una vegada enllestit el batxillerat, s’inclinà per la música, fet que no va agradar gaire al seu pare que volia per a ell una carrera universitària. Tot i la resistència, en Lluís s’hi va fer fort i tornà a rebre lliçons del mestre Francolí, professor seu durant la Guerra, amb qui seguí com a alumne lliure mentre els exàmens eren fets al Conservatori del Liceu.
Desprès estudià harmonia i contrapunt amb el mestre Casademont; fuga, harmonització i orquestració amb el mestre Montserrat, i instrumentació per a cobla amb Joaquim Serra. Seguí els estudis amb entusiasme i passà els cursos sense cap contratemps. L’any 1960 rebé el primer Diploma Oficial de l’Estat de “Mestre de Composició”. Als 20 anys va començar a instrumentar per a altres, el que li va donar un bon coneixement de l’ofici. Va anar-se guanyant la confiança del pare, que el veia ben encarrilat i que, poc abans de morir, va acudir a una audició d’una sardana del seu fill “Recordant en Morera”.
No va ser aquesta la seva primera sardana, si no que fou “Records d’estiu”, estrenada junt amb d’altres, el 1949, i que evoca els estius passats a l’Escala. Aquest mateix any va estrenar fins a nou sardanes. De fet la música de Lluís Albert no s’apartaria d’aquest camí, sempre arrelada a l’Escala i a l’Empordà i amarada de referències del repertori popular català. És en aquest darrer aspecte on la seva padrina Caterina Albert i Paradís, Víctor Català, li va ser de gran ajut, ja que ella havia recollit molta música popular i la va transmetre, generalment, en comunicació cantada, al seu nebot.
La sardana més popular de tot el seu repertori és “Placidesa” apta per a ser ballada i escoltada. També cal destacar “Dolç capvespre” proclamada la més popular de 1960. A banda d’una vuitantena de sardanes, va compondre també obres corals per a orquestra i banda, peces per a quintet de vent, orquestra de corda, banda i orquestra simfònica, un concert per a tenora i orgue, va escriure música religiosa (com unes Eucarístiques amb lletra de Tomàs Garcés), va harmonitzar ballets per a l’Esbart Català de Dansaires i l’Esbart Escalenc de Dansaires i va fer adaptacions de música clàssica (Mozart, Glück, Huber, Schumann, Werner). Algunes de les seves obres han sigut interpretades a països com Portugal, França, Suïssa i Mèxic.
Desprès d’haver format part d’una cobla barcelonina formada per aficionats, va tocar a “La Principal de Barcelona” on era el segon tenora i a vegades el segon tible. A part, tocava l’oboè, la guitarra i la viola, a més d’haver estudiat l’orgue. També va ballar a l’Esbart Català de Dansaires, d’on seria designat director musical i on tocava el piano. També va ser sots-director de l’Orquestra Simfònica Estela, on també tocava la viola. El 1948 fundà l’Esbart Escalenc de Dansaires.
En el camp de la docència donà cursos de composició i harmonia per correspondència i música vocal i instrumental a les escoles. Durant 35 anys va ser professor de música de l’Escola Laietània de Barcelona. Lluís Albert també va ser precursor de la nova cançó catalana amb Josep Maria Andreu com a lletrista el 1961. Musicòleg de la sardana, va escriure diverses publicacions de teoria sardanista. L’any 1955, va localitzar les sardanes més antigues que s’han trobat, en un manuscrit del segle XVIII a la Biblioteca de Catalunya. Lluís Albert també es va prodigar com a conferenciant i articulista gairebé sempre de tema sardanista.
L’any 1998 l’Ajuntament de l’Escala el nomenà “Fill Adoptiu” i li concedí la Medalla d’Honor. Lluís Albert també rebé la placa d’argent de la Generalitat pels seus treballs de musicologia sardanista, fou premiat el 2001 per l’Obra del Ballet Popular per la publicació del Nou tractat pràctic d’instrumentació per a cobla, i rebé el 2004 l’Escut d’Or de l’Aplec de Sant Hilari. L’any 2019 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Curador del llegat literari i artístic de, Víctor Català:
Lluís era el nebot amb qui Víctor Català tenia lligams emotius més forts, en part motivats per la condició artística comuna. A la mort de l’escriptora, Lluís va sol·licitar als seus germans que li fos adjudicada la casa Solitud i el seu jardí annex del Clos del Pastor per tenir cura del llegat literari i artístic de la seva tia. I és precisament al Clos del Pastor, a la caseta del jardiner que ell va ampliar per a tal efecte, on inaugurà, el 1975, el Museu-Arxiu Víctor Català. Des d’aquest museu va posar a l’abast dels estudiosos l’obra de l’escriptora.
Lluís Albert va fer restaurar el manuscrit original de Solitud i va posar la documentació a l’abast dels investigadors de l’obra. L’any 2017 feu donació del llegat literari i artístic de l’escriptora a l’Ajuntament de l’Escala. El fons es va restaurar al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya i es pot consultar a l’Arxiu Històric situat a l’edifici de l’Alfolí de la Sal-Museu de l’Escala. Gràcies a la generositat de Lluís Albert s’ha pogut conservar el llegat literari i artístic de Víctor Català al poble natal de l’escriptora, que ell va fer objecte d’inspiració artística com a una de les sardanes més estimades per ell: “Records de l’Escala”. L’Escala sempre el recordarà i el farà present a l’Espai Víctor Català-Clos del Pastor, on tindrà un espai permanent.
Lluís Albert, et trobarem molt a faltar.
