Estimada Margarida,
Vaig tenir la gran sort de conèixer-te ja des de petita, arrel de la meva amistat amb la teva filla Montserrat i el teu fill Ildefons que ha perdurat en el temps. Et recordo a la botiga del carrer Maranges i a casa cuinant o cuidant de l’àvi Joan i l’àvia Blanca amb la teva mirada d’ulls blaus, franca i neta.
Nascuda a Barcelona, vares demostrar un acte d’amor molt gran quan vares deixar la teva ciutat, família, amistats i la teva feina de professora de Gimnàstica, per casar-te el 1953 amb Josep Clos i venir a viure a l’Escala, poble al qual vas estimar molt i on et vares integrar plenament en diverses activitats culturals com la Coral Emporium, de la qual n’eres membre destacat com a segona veu i també impulsant l’escola de puntaires municipal.
A Barcelona vares deixar la teva gran passió, l’esbart Ballets de Catalunya i, precisament aquesta passió teva i del teu espòs per la dansa, va sembrar la llavor dels balls tradicionals a l’Escala, que ha perdurat fins avui.
Vares ballar per primera vegada al nostre poble el 1950. Però la teva dedicació no va acabar aquí, ja que quan a l’estiu de 1976 en Josep Tero, la Montserrat i jo mateixa vàrem demanar-vos que ens ensenyessiu danses catalanes, la llum va brillar de nou en els teus ulls i, dit i fet, sorgia el primer esbart la Farandola de l’Escala, i, a més, vares impulsar el grup infantil de dansaires perquè hi hagués relleu.
Així, una nova generació aprenia danses catalanes. Mentre en Josep ens ensenyava la coreografia, tu ens mostraves el punteig, amb els elegants moviments de braços i faldilles, mentre l’enyorat músic i compositor Lluís Albert, ens acompanyava al piano en el CER. Sempre amb el somriure als llavis, amb generositat i amor, al costat dels teus consells per fer florir el millor de nosaltres.
Encara una segona vegada, arrel de la primera Festa de la Sal, el 1997 vàrem tornar a aprendre de la vostra saviesa i amb la mateixa generositat, malgrat l’edat, hi vàreu tornar. Fins que un dia Margarida, ja no vares poder sortir de casa i et vares anar marcint com una flor que va perdent els pètals, però sense perdre mai el somriure ni la blavor dels ulls.
Mai estarem prou agraïts els dansaires de l’esbart, d’haver gaudit de la teva generositat i mestratge, però, més del que jo pugui dir en aquestes paraules ho va expressar literàriament la gran escriptora, Caterina Albert i Paradís, Víctor Català, quan et va veure ballar amb en Josep la Morisca de Gerri de la Sal, l’agost de 1954, a la plaça Víctor Català, i et va dedicar un bell poema que reflecteix la capacitat transmutadora de l’art, tot comparant els colors tornassolats del teu vestit de domàs amb l’arc iris, els teus elegants moviments amb un brodat d’arabesc i els teus rítmics salts amb el vol de la libèl·lula:
A MARGARIDA ROCA DE CLOS,
DANSARINA
Amb l’iridescència de ton joc subtil
els buits espais brodes d’arabesc gentil
i encarnant el somni amb gest artitzat
d’il·lusió tenyeixes la realitat…
Libèl·lula gràcil d’un alat estol;
que el fat mai estronqui
l’encís de ton vol!
Gràcies Margarida per tanta saviesa, harmonia i bondat i haver-nos donat ales per ballar. Te’n vas amb els astres que també ballen la dansa de la vida eterna. La teva llavor resta amb tots nosaltres.
Lurdes Boix Llonch
Directors de l’Arxiu Històric de l’Escala i del Museu de l’Escala
Vola com un cigne, Margarida!!!
Ets un amor, Margarida,
que la vida ha desfullat.
Ara, ens deixes i prens altra vida:
enlaira’t i vola pel cel assolellat!
Senyorial com la Dansa
Elegant com el Ball pla,
Enérgica com la Morisca;
allò si que n’era un gran saltar!
Coreografiant cadenes de
braços,
Sense treure’ns l’espardenya del
peu,
estrenyent fort la nostra mà,
la teva flama ens acompanyarà
arreu!
Llisca, com si fos un cigne,
amb el punteig de perdiu
Vola, vola, Margarida,
ton record sempre será ben viu!
Moltes gràcies per ensenyar-nos tant i fer-nos desvetllar, junt en Josep, el nostre amor per les danses tradicionals catalanes i de més enllà.
Moltíssimes gràcies per tant Amor i per tots els moments viscuts i compartits.
T’ESTIMEM I MAI T’OBLIDAREM, MARGARIDA!!!
Jordi Gallegos
Grup de danses La Farandola
