Fons d'imatges Jaques Léonard

Fill d’un tractant de cavalls d’origen gitano i de la propietària d’una casa de costura de París s’inicià de ben jove, l’any 1931, en el món del cinema treballant pels estudis Gaumont de París realitzant tasques de muntatge i de producció. Va participar en diverses películes de varis directors entre els que cal destacar Abel Gance, amb qui va treballar en els films J’accuse, Louise i Paradis perdu.

Amb l’objectiu de buscar localitzacions per una pel·lícula sobre Cristòfor Colom que no s’arribà a rodar a causa de la Segona Guerra Mundial, Jacques Leónard es desplaçà a Espanya on conegué al llavors director general de cinematografia que li oferí l’oportunitat de treballar en diversos encàrrecs i s’instal·là a Madrid. Amb els anys es va anar apartant del món del cinema i realitzà activitats diverses com la restauració de mobles, la gestió d’espectacles teatrals i fins i tot acompanyà l’actor, músic i ventríloc Robert Lamouret en una gira mundial.

A inici dels anys cinquanta esdevé un fet que li canvia la vida. S’instal·la a Barcelona i s’enamora de Rosario Amaya, gitana que treballava com a model d’artistes i que es converteix en la seva muller. És ara quan comença la seva activitat com a fotògraf free lance. Francesc Català-Roca li proporciona diferents contactes i col·labora amb diferents mitjans com La Vanguardia, La Gaceta Ilustrada, Sant Jordi, revista de la Diputació de Barcelona, entre d’altres. També participa en diferents projectes editorials i publicà dos llibres Montserrat i Menorca, de l’editorial Barna, d’Albert Puig Palau, editor de Revista, amb qui va establir una important relació professional i també personal. Finalment muntà el seu propi laboratori dedicat a fotografia publicitària, Publifoto, al barri de Gràcia de Barcelona.

A finals dels anys setanta es traslladà al barri de la Mina, a Sant Adrià del Besòs, amb la seva dona i els seus dos fills i per problemes de salut deixà la fotografia, dedicant-se a treballar en el projecte d’un llibre sobre la cultura gitana escrit i il·lustrat per ell mateix, Les quatre fers en l’air, que no aconseguí publicar tot i l’interès inicial de l’editorial Plon de París, especialitzada en etnologia.

El 1991, amb la salut molt agreujada, s’establí a l’Escala on morí l’any 1994.

El treball documental de Léonard sobre el món gitano no va ser reconegut fins l’any 2011, quan l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona li va dedicar una exposició. El seu fons de temàtica gitana vol ser el testimoni d’una cultura en vies de transformació i tant per la seva qualitat documental com per la quantitat d’imatges, un dels millors llegats fotogràfics sobre la comunitat gitana de Barcelona.

Però el valor del treball dedicat al món dels gitanos no ha fer-nos oblidar que aquest tema no va ser l’únic que tractà Léonard. Al llarg de la seva trajectòria com a fotògraf va testimoniar episodis històrics com el pas per Espanya de joves francesos que fugien del feixisme per embarcar a Màlaga en direcció a l’Àfrica o de l’arribada a Barcelona dels components de la División Azul. Aquets treballs de gran qualitat fotogràfica manifesten l’interès de Léonard per les conseqüències de la guerra i els moviments de persones que origina.

En un altre àmbit temàtic cal situar les imatges que va fer de la gira de Robert Lamouret i Vicky Ross per diferents països, com també un gran nombre de fotografies que documenten la vida a Barcelona entre els anys cinquanta i setanta. En aquest apartat són protagonistes la vida als carrers, mercats, festes, parcs d’atraccions, el port, l’espigó i passeig marítim ; també activitats esportives (com la Copa Davis de tennis i les 24 hores de motociclisme de Montjuïc), fira de mostres, operacions a l’hospital de Sant Pau…

Entre el seu immens catàleg hi podem trobar també imatges de diverses localitats de la costa catalana com Sitges, Salou, Tossa o Vilanova i la Geltrú, on Léonard retrata esdeveniments culturals i escenes de l’incipient turisme. Es tracta de fotografies que documenten la realitat social de manera positiva i respectuosa, i que apropen el treball de Léonard a la fotografia documental i humanista dels seus coetanis.

Actualment l’arxiu Jacques Léonard està representat per la Fundació Photographic Social Vision

El fons Léonard a l’Escala

L’alcalde de l’Escala, Josep Bofill, i el fill de Jacques Léonard, Santi Léonard, van signar el 21 de setembre de 2022 un conveni de cessió en comodat a l’Arxiu Històric Municipal de l’Escala del fons documental del prestigiós fotògraf i cineasta.
Es tracta d’un fons que inclou aproximadament 20.000 negatius i un joc d’exposició de la mostra Barcelona Gitana, composta per 67 còpies analògiques en gelatina de plata i bany de seleni realitzades a partir dels negatius originals.

El fons constitueix un valuós testimoni de la comunitat gitana a Barcelona, plasmada en reportatges humanistes i fotografies familiars, així com de l’entorn polític, cultural i social de Catalunya durant els anys del franquisme i de la transició a la democràcia.

Aquest primer conveni de cessió en comodat se signà inicialment per un termini de quatre anys prorrogables i l’objectiu és garantir la conservació permanent del fons en les millors condicions i l’obertura progressiva de l’accés a aquests documents gràfics per part dels investigadors.

L’alcalde de l’Escala, Josep Bofill, i la directora de l’Arxiu Històric de l’Escala, Lurdes Boix, van remarcar “la importància històrica del fons Jacques Léonard, i especialment la responsabilitat del seu fill, Santi Léonard, en voler dipositar-lo en un centre públic i obrir-lo a la consulta”.

Exposicions a l’Escala

L’any 2012, l’exposició Barcelona Gitana, produïda des de l’Arxiu Fotogràfic de Catalunya, es va poder visitar a la sala d’exposicions de l’Ajuntament de l’Escala durant els mesos de juny i juliol.

L’any 2018 es va repetir l’experiència de col·laboració amb la família Léonard amb una exposició amb una setantena de fotografies, així com diversos espais de debat, dins la programació del Festival de Músiques i Arts de la Mediterrània PORTALBLAU, de l’Escala.

L’any 2019, en el marc de la Festa de la Sal, es va poder veure, a l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala, una exposició sobre danses gitanes a partir del fons de Jacques Léonard. Es va poder visitar durant els mesos de setembre i octubre.

© Arxiu Família Jacques Léonard.