Petit llatzaret de quarantena de mar a la punta del Bol Roig
Miquel-Dídac Piñero Costa (Centre d’Estudis Escalencs, CdEE)
Una de les activitats dels primers temps d’existència del nucli fundador del Centre d’Estudis Escalencs (CdEE), els anys 1976-1986, va ser un extens i intens treball de camp, aprofitant el fet que el territori del terme de l’Escala encara estava poc ocupat per edificacions i nous carrers. En aquest marc de treballs d’exploració del terme es va considerar que vora mar era essencial en un indret litoral. Així, que en diverses etapes es va observar el que hauria de ser patrimoni material de vora mar.
Prop de l’antic port romà de la Clota Grossa o de la Cala del Mallol (nom esmentat al Dietari de Jeroni Pujadas, 14/09/1626) hi ha la punta del Bol Roig. Es va observar en aquesta punta que hi havia restes d’uns fonaments de quatre petites cambres. De mar cap a terra dues fileres de cambres paral·leles, bastides de petites pedres calcàries extretes del mateix lloc i enganxades amb fang. Sobre aquest jaciment patrimonial hi havia un escampall de fragments de teules antigues (imbrex), cosa que evidenciava que les cabanes haure estat cobertes per unes bigues de fusta amb teulat.
A sobre del conjunt hi passa el corriol del camí de vora mar o de ronda, cosa que va comportar una notícia (a fi de la seva conservació) al treball sobre el camí de ronda entre el port de la Clota Grossa i la platja de Montgó elaborat per l’arquitecte i amic del CdEE Fernando de la Reguera. Al cap d’uns anys, també es van fer-hi diverses visites amb entitats locals, com el Centre de Documentació i Recerca Històrica de l’Escala (CEDRHE), o de l’entorn, Gent del Ter, així com una excursió del CdEE durant unes de les seves jornades d’estudi anuals. Finalment, el gener d’aquest any el jaciment del Bol Roig va constar en l’exposició arqueològica i patrimonial de l’Escala que a principis de gener va portar a terme un equip del nou ateneu a l’Espai La Platja.
Després del pas del temporal Glòria, el febrer de 2020, i especialment a causa d’una forta erosió a causa del pas de les rodes de bicicletes que ressegueixen –sense cap control ni la senyalització patrimonial corresponent fins ara– el camí de Ronda, el jaciment està molt deteriorat, i amb perill imminent de desaparèixer. En aquest context, proposem des del CdEE, una excavació científica d’urgència i el tancament dels metres quadrats de l’espai, per a la seva conservació digna i protecció patrimonial.
En Pere Gay Fumadó (e.p.d.) i jo mateix varem interpretar el jaciment del Bol Roig com un antic llatzaret costaner. Entre altre raons, pel fet d’ésser ubicat en un lloc marginat, sobre una penya, i al costa dret del còrrec del Canyet. També, pel caire petit de cada cambra, que solament podria servir per dormir-hi una sola persona. Es va descartar, finalment, que el jaciment correspongui a una antiga fortificació de la Guerra del Francès (1808-1814) o un altre conflicte bèl·lic antic de fortificació per a canons. Es dóna la circumstància que no gaire lluny del Bol Roig, a les Planasses es conserva un petit clot rectangular, a vora mar, amb les parets de pedra calcària, extreta d’una petita pedrera antiga que hi al costat, i amb el sòl enrajolat, que segurament correspon a una fortificació bonapartista de bateria de costa, documentada l’any 1811.
Recentment, el periodista figuerenc Josep M. Bernils ha publicat un escrit molt ben documentat al setmanari Hora Nova (Figueres, 21/04/2020, p. 34), Vestigis d’epidèmies a Cadaqués, que a part d’aquesta vila de Cap de Creus també esmenta la veïna Roses, on es tracta de llocs de quarantena marinera i barraques de llatzaret per fer-la. De la seva lectura constatem l’existència documentada de llatzarets costaners de quarantena al llarg del litoral. Bernils esmenta Portlligat (potser a l’illa), a Cadaqués; el Castellar, al port de Llançà (antiga illa), i riera amunt, a Roses. L’autor també esmenta l’estudi de béns immobles de patrimoni marítim de Joan Lluís Alegret i Raül Mata, Béns immobles: el patrimoni marítim a la costa gironina, Caramella : revista de música i cultura popular, Reus, núm. XVII (juliol – desembre 2007), p. 35-38, en que exposen que «en l’època en què les malalties víriques suposaven un autèntic perill per a la població, les tripulacions dels vaixells que arribaven de ports contaminats o bé procedien de destins exòtics, es veien moltes vegades obligades a romandre 40 dies aïllades en els propis vaixells i d’altres en aquests recintes o edificacions». Assenyalen que «si passats aquests dies no apareixien símptomes de malaltia, la marineria podia barrejar-se amb la població. Tots els ports comercials disposaven d’aquest tipus d’infraestructures. La quarantena, anomenada també en alguns ports Lazareto, en determinades ocasions servia també d’hospital per a mariners malalts. D’edificis de quarantena, no en queda cap vestigi. Únicament a Cadaqués trobem el piló de sa Quarantena, un bloc de pedra que servia per amarrar els vaixells que havien de passar aquest tràmit».
El jaciment de Bol Roig correspon a un llatzaret de quarantena vinculat a l’antic port de la Clota Grossa o Cala del Mallol. A part d’arribar-hi travessant les Planasses també s’hi podia pujar des del codolar de la Cala Sapatx, desembarcant en un bot des de mar.
Espero que al record (documentat pel doctor Pi) de la darrera epidèmia de còlera a l’Escala el 1885, i l’actual confinament que vivim amb la pandèmia del Covit-19, puguem afegir el coneixement del Bé cultural de les antigues barraques del llatzaret de quarantena sanitària de la punta del Bol Roig.
