El proper divendres 19 de gener a les 7 de la tarda el Museu de l’Anxova i de la Sal (MASLE) acollirà dos actes vinculats a la història del Cançoner. D’una banda es presentarà el llibre “El Cançoner de l’Escala”, on hi intervindran Martí Guinart, regidor de Patrimoni de l’Ajuntament de l’Escala, Ramon Manent, autor del llibre, Jaume Aiats, professor d’etnomusicologia a la UAB, autor del pròleg i comissari de l’exposició, i Lurdes Boix, directora de l’Arxiu Municipal i del Museu de l’Escala.
Amb l’edició d’aquest llibre i de l’exposició es dóna continuïtat a anys d’investigació duta a terme des del Museu de l’Anxova i de la Sal sobre l’Obra del Cançoner: L’any 2002 el núm. 84 del Full d’Història Local es va dedicar a la recerca sobre el pas de Jaquetti per l’Escala a càrrec del musicòleg Joan de la Creu Godoy; l’any 2008 es va editar un disc amb l’enegistrament de les cançons cantades per la neta d’una de les àvies entrevistades, Maria Teresa Pellicer i Lleonart, i per Marcel Pagès Vilabrú; L’any 2020 es va publicar un segon treball sobre la tasca de Palmira Jaquetti a l’Escala l’any 1929. Aquest treball,amb textos d’Albert Berrio, Lurdes Boix i Ramon Manent, conforma el núm. 104 dels Full d’Història Local.
Aquest Cançoner de l’Escala aplega les cançons recollides per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya en les Missions de Recerca realitzades l’any 1926 a Barcelona el matrimoni Antoni Gallardó-Roser Matheu i les de l’any 1929 a l’Escala per Palmira Jaquetti. Les cançons recollides a Barcelona van ser cantades per Dolors Paradís i Amèlia Albert, mare i germana respectivament de l’escriptora escalenca Caterina Albert i Paradís coneguda literàriament com Victor Català. Formen part del repertori familiar i per extensió escalenc i empordanès. Constitueixen un conjunt de 79 cançons de temàtiques diverses que van des de les pròpies del cicle nadalenc i de setmana santa, fins a cançons llargues baladístiques, de tipus cavalleresc o d’altres de tipus satíric, burlesques, carnavalesques o infantils. Tres anys més tard, en dues visites que Palmira Jaqueti i el seu marit Enric d’Aoust varen fer al poble de l’Escala -els primers dies de gener l’una, i a finals de desembre la segona- varen notar un total de 131 cançons que els van ser cantades per tretze dones i tres homes d’entre 41 i 93 anys, tots ells veïns de l’Escala i de condició modesta.
Per raons històriques- l’adveniment de la guerra civil i la posterior dictadura franquista- gran part del material recollit a l’OCPC es va haver de conservar fora de Catalunya. Al final d’un llarg exili, aquest valuós patrimoni de la nostra tradició oral torna ser a l’abast d’estudiosos, aficionats al cant popular i tradicional i públic lector en general.
Coincidint amb aquesta presentació es podrá visitar, fins el 21 de febrer, l’exposició itinerant Cent Anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1940) és una síntesi de la convulsa història d’aquest gran projecte: la seva gènesi, característiques i evolució, el seu trencament en esclatar la guerra, i finalment, la recuperació dels materials l’any 1991 gràcies a la mediació de Mn. Josep Massot i Muntaner (Abadia de Montserrat) amb la família Patxot.
La perspectiva amb què s’aborda aquesta efemèride no és només històrica. A partir de l’ús que podem fer d’aquests materials d’ara en endavant, es pretén donar un missatge de futur, de continuïtat d’aquest llegat que se’ns ha donat i que cal mantenir viu.
Aquesta exposició es podrá visitar fins el 21 de febrer al MASLE
