En el procés de digitalització dels manuscrits de Víctor Català conservats a l’Arxiu Històric de l’Escala s’ha trobat una descripció del popular Ball del Drac que es balla actualment per la Festa de la Sal. Es tracta de 4 folis manuscrits on l’escriptora, gran amant de la música, la dansa i les tradicions populars fa una minuciosa descripció d’aquesta antiga dansa de pescadors.
A l’Escala fou un ball ben viu que es ballava a la mitja part del ball de Carnaval, per part de pescadors vestits de blanc i amb la cara enfarinada. A la sala s’apagaven les llums i els dansaires sortien en corrua agafats de la faixa del de davant. Es deia del Drac perquè el de davant portava foc als dos extrems d’un pal a la boca i havia de cremar la cua del de darrere.
Es ballava als pobles de la Costa Brava. Joan Amades, que li atribueix un origen molt antic d’ofrena a les antigues divinitats de la mar perquè incorpora l’element foc, la va veure ballar a Palamós i explica que els pescadors que la ballaven li varen dir que l’havien après a l’Escala. Víctor Català el fa propi de l’Escala i queda fascinada pel misteri i l’espectacularitat d’aquest ball, tal com ella mateixa ho descriu:
“Al davant hi anava el més forçut y parancer de la colla amb un llarg canó d’atxa o pal entravessat a la boca, amb una gran floca de ble ablamada als dos extrems, que li feia com unes espaordidores antenes capçades amb un ram de flames esblevenades; darrere del capitost seguia la corrua, a manera de les anelles d’un serpent, agafats cada home a la faixa del precedent i acabant la cua amb el més petit i denerit de tots que, ensems, se procurava que fos el més lleuger i de fet l’únic que solia portar una esquellincada de matxo retintinant a l’esquena.El joc consistia en giragonsar d’aquí d’allà per la sala, la comparsa sencera, a tall de monstre apocalíptic, en ondulacions impressionants i imprevistes, revoltant-se despietada contra si mateixa i procurant clavar-se els fiblons encesos allà on podia, però perseguint amb més fal·lera i tenacitat el caganiu, que tenia que esquivar la incansable persecució a força de cames i de destresa. -Tot això acompanyat a mig so per la música del “Jo te l’encendré el tio, tio fresco”.
El mestre de danses Josep Clos Blanco, el va recuperar dels últims vells balladors i el va incorporar al repertori de danses de l’esbart La Farandola a la dècada de 1970. A partir de la creació de la Festa de la Sal el 1997 s’ha incorporat a la ballada de les danses ancestrals de la Festa de la sal junt amb la el ball de Nyacres de la badia de Roses i la Farandola.
El ball del Drac és una de les icones de la festa per la seva espectacularitat, ja que es balla amb els peus descalços a la platja i acaba amb l’apagada del foc a la mar amb la immersió dels dansaires. A més, recentment s’ha incorporat també un ball del Drac infantil a la Festa de la Sal, garantint la seva continuïtat en el temps.
La transcripció del manuscrit ha estat realitzada per la directora de l’Arxiu Històric Lurdes Boix, amb l’assessorament de la directora de la càtedra, Margarida Casacuberta i les especialistes Núria Nardi i Irene Muñoz i es llegirà per la Festa de la Sal abans que la dansa sigui executada pels dansaires.