Caterina Albert, Víctor Català, és l’escalenca més universal i una de les escriptores fonamentals de la literatura catalana del segle XX.
PRESENTACIÓ
Caterina Albert, Víctor Català, és l’escalenca més universal i una de les escriptores fonamentals de la literatura catalana del segle XX. Va conrear diferents gèneres literaris: novel·la, narrativa, poesia i teatre. Però la seva obra més coneguda és Solitud, novel·la cabdal de la literatura catalana i europea amb la qual es consagrà com a escriptora. L’any 2017, el seu hereu i nebot Lluís Albert, va donar el fons personal de l’escriptora a l’Ajuntament de l’Escala (Alt Empordà) perquè tothom pogués gaudir de la seva obra i del seu llegat
ESPAIS VÍCTOR CATALÀ
ALFOLÍ
CINCLAUS
CLOS DEL PASTOR
FONS LITERARI
L’hereu legal de Víctor Català, el seu nebot Lluís Albert va donar l’agost de 2017 el fons personal de l’escriptora a l’Ajuntament de l’Escala (Alt Empordà). El consistori preservarà ara aquest llegat, format entre d’altres per dibuixos, pintures i primeres edicions de la seva obra. En destaca, sobretot, el manuscrit original de Solitud, la novel·la modernista per excel·lència.
Amb la seva obra va contribuir a l’enriquiment de la literatura catalana i a la seva renovació. Amb un estil fortament definit, expressiu i amb una gran riquesa de vocabulari va tractar amb gran profunditat els conflictes interiors de l’ànima humana, centrant-se, sobretot, en el retrat de la dona de la seva època. Va trencar, també, les imatges idíl·liques de la narrativa del segle XIX per denunciar la crueltat i l’obscuritat el món rural de principis del segle XX.
Amb el seu mestratge influencià a les noves generacions d’escriptores començant per Mercè Rodoreda, encetant la tradició catalana escrita per dones.
Anys de modernisme
En aquest període, el matrimoni format per Josepa Carcassó i Miquel Sitjar descobreixen la vocació literària de Caterina Albert i animen a publicar el seu primer poemari, Lo cant dels mesos, l’any 1901 a la Tipologia de L’Avenç. És en aquest període que col·labora a la revista modernista Joventut, on va escriure els contes Drames rurals, recollits posteriorment en el llibre del mateix títol. Aquesta és, doncs, l’etapa més important per la quantitat i varietat de la seva producció literària.
Poesia: El cant dels mesos (1901), Llibre Blanc – Policromi – Tríptic (1905),
Teatre: Quatre monòlegs (1901)
Reculls de contes: Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904), Caires Vius (1907)
Novel·la: Solitud (1905). Una de les obres cabdals del Modernisme amb la qual es consagra com escriptora.
1915 - 1920
A partir del 1907, amb l’arribada del Noucentisme, i a causa de les crítiques d’aquest moviment a la narrativa rural, Caterina Albert inicià un període de deu anys de silenci. El 1915, però, va esdevenir membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i el 1917 va presidir els Jocs Florals de Barcelona on pronuncià el discurs “De civisme i civilitat“. Fou nomenada membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona l’any 1923 on llegí el discurs Sensacions d’Empúries. El 1924 va guanyar el segon accèssit a l’Englantina d’Or del Jocs Florals de Barcelona a el poema Cavalls del port. El 1918 comença la publicació per entregues d’Un film (3.000 metres), novel·la immediatament desqualificada per la crítica.
Reculls de contes: La Mare-Balena (1920) i Contrallums (1930). S’hi percep una certa evolució de la seva estètica literària.
Novel·la: Un film (3.000 metres) (1926). On assaja nous recursos literaris influenciada pel cinema.
Antologia: Marines (1928)
ra.
Guerra civil i dictadura
La Guerra Civil Espanyola i els primers anys de la dictadura franquista imposaren el seu segon silenci literari. L’Editorial Dalmau va reemprendre les edicions en català amb la publicació de Mosaic, l’any 1946. A partir de l’any 1950 Caterina Albert establí una relació professional amb l’editorial Selecta on publicarà els seus últims contes i les seves obres completes.
Recull de contes: Retablo (1944)
Recull d’articles: Mosaic (1946)
Reculls de narracions: Vida mòlta (1950) i Jubileu (1951)
Obres completes (1951 i 1972)
FONS ARTÍSTIC
Caterina Albert Víctor Català és coneguda universalment com a escriptora, però no podem oblidar la seva dimensió que com artista va aconseguir amb la seva poc extensa però molt interessant obra pictòrica i escultòrica.
Educada i instruïda en el si de la família, únicament va anar a l’escola primària de l’Escala i un any en un pensionat de Girona. La família li va facilitar l’ambient propici per a la seva formació autodidacta. Ja de ben petita, la primera manifestació artística va venir de la mà del dibuix, quan tenia 4 anys, tal com ella mateixa explica al llibre autobiogràfic Mosaic, impressions literàries de temes domèstics:
“Quietona, immòbil com una santeta, del punt en què eixia la mestra fins que venien a cercar-me, anava fent dibuixos -que eren la meva dèria predilecta, la meva veritable fal·lera-… I vinga embrutar a doll llibres i cartipassos..
El pare veient les inclinacions artístiques de la filla li va posar un professor de pintura procedent de Sevilla, Antonio de Alarcón, que va conèixer a Girona. El pintor i la seva filla es varen traslladar a viure amb els Albert a l’Escala, quan Caterina tenia 14 anys.
Caterina Albert va fer moltes estades a Barcelona on la família acabà llogant una casa al carrer València, número 250. Així va poder gaudir del món cultural i artístic de la ciutat. Assistia regularment al Liceu, al teatre, a espectacles de dansa, a concerts i a conferències i exposicions de tota mena. També va viatjar a França i a Itàlia. D’adolescent, a més de dibuixar, pintar i modelar, va començar a escriure els primers textos: poemes i obres de teatre. Ell mateixa ens ho explica:
“Escrivia per plaer, com qui toca el piano, o fa labors; de no escriure m’hagués agradat pintar o esculpir, o gravar; i, en realitat, vaig escriure perquè no vaig poder pintar; malgrat tot, em vaig acontentar en dibuixar.
Jo hauria arribat a pintar si me n’haguessin donat avinentesa apropiada, no sotmetent-me sens discerniment a mestres que podien violentar el meu temperament, sinó deixant-me anar a la meva (que és el que, en tota cosa, he tingut de fer sempre, si n’he volgut traure algun profit), triant-me el meu camí per les dreceres dels museus i col·leccions d’art.”
Els dibuixos retrataven l’entorn rural i mariner. També pintava i esculpia la seva família, com el dia que va morir el seu pare, quan ella tenia 21 anys, i el va pintar de cos present, fet que li va comportar patir un esvaniment en acabar. Seguia l’art total, la suma de totes les arts pròpies del corrent modernista. L’únic llibre on va publicar dibuixos seus és a Drames rurals, el 1902. L’últim dibuix que se li coneix és un autoretrat datat de 1925. L’any 1956, l’escriptor Joaquim Folch i Torres va publicar el llibre Els dibuixos de Víctor Català, amb motiu de l’única exposició de l’obra plàstica de Caterina Albert, que es va inaugurar al Cercle Artístic de Sant Lluch un any abans, quan ella tenia 86 anys. El prestigiós periodista Andreu Avel·lí Artís i Tomàs, pseudònim Sempronio, va escriure:
-Qué habria hecho esta mujer, de seguir pintando? – comentaban algunos venerables artistas de Sant Lluc.
Problabemente habría inmortalizado su nombre en el arte, como lo ha hecho en las Letras. !Cuántos dones puso Dios en su publerina cuna!
Si era difícil, en aquella època, que una dona es podés dedicar a la literatura de manera professional, encara ho era més que pintés o esculpís. Malgrat tot, Caterina va disposar d’un estudi situat a l’antic graner de la casa, a les golfes, on va poder esplaiar la seva creativitat artística i literària. L’any 1905, 24 anys abans que l’escriptora Virgínia Wolf publiqués Una cambra pròpia, reivindicant el dret de les dones a tenir un espai propi per a crear, Víctor Català va poder disposar d’aquest espai.
El fons artístic de Caterina Albert Víctor Català donat a l’Ajuntament de l’Escala consta de 66 dibuixos, 20 olis i 6 escultures.
