Amb el títol “Lluís Albert, Josep Clos i Margarida Roca, ànimes dels esbarts escalencs” aquest dissabte 3 de juny, a les 12.30, a la Sala del Centre Cultural X. Vilanova al carrer de Garbí, núm. 6, es farà un recorregut dels 75 anys de les danses a l’Escala tot recordant tres pilars bàsics en el seu desenvolupament a la vila com van ser Lluís Albert, Josep Clos i Margarida Roca, els quals han desaparegut en els darrers temps.
Aquesta xerrada anirà a càrrec de Joan Gómez, director musical i president de l’OBP, de la dansaire i filla de dansaires Montserrat Clos, i de l’historiador escalenc i president de la Unió d’Aplecs de Catalunya, Jordi Gallegos.
Aquesta activitat comptarà amb una segona part ja que per la mateixa tarda del dissabte està programat a la plaça de la Sardana (la Platja) una actuació de ballets catalans amb el Grup de Danses la Farandola, del CER, i sardanes amb la cobla la Principal de Cassà , amb el títol “En record de margarida Roca, Josep Clos i Lluís Albert”.
Lluís Albert Rivas (1923-2021), Creu de Sant Jordi 2019, era musicòleg, compositor director, articulista i investigador. Però com a nebot i fillol de Caterina Albert i Paradís, Víctor Català, va dedicar una important part de la seva vida a la divulgació de l’obra de la seva tia-padrina. Però també cal destacar-ne la seva faceta com a compositor i músic. Destacà en la composició de sardanes, essent la seva primera creació “Records d’estiu”, estrenada junt amb d’altres, el 1949, i que evoca els estius passats a l’Escala. De fet la música de Lluís Albert no s’apartaria d’aquest camí, sempre arrelada a l’Escala i a l’Empordà i amarada de referències del repertori popular català.
A banda d’una vuitantena de sardanes, va compondre també obres corals per a orquestra i banda, peces per a quintet de vent, orquestra de corda, banda i orquestra simfònica, un concert per a tenora i orgue, va escriure música religiosa, va harmonitzar ballets per a l’Esbart Català de Dansaires i l’Esbart Escalenc de Dansaires i va fer adaptacions de música clàssica. També va ballar a l’Esbart Català de Dansaires, d’on seria designat director musical i on tocava el piano. També va ser sots-director de l’Orquestra Simfònica Estela, on també tocava la viola. El 1948 fundà l’Esbart Escalenc de Dansaires. En el camp de la docència donà cursos de composició i harmonia per correspondència i música vocal i instrumental a les escoles. Durant 35 anys va ser professor de música de l’Escola Laietània de Barcelona. L’any 2019 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Josep Clos i Blanco (1924-2023) va ser mestre de danses del Grup de Danses La Farandola de l’Escala, Medalla al Mèrit de la Dansa 2019, 27è Premi d’Actuació Cívica (2009) de la Fundació Lluís Carulla, homenatjat al 16è Aplec de la Sardana (1991), entre altres premis. Fou el primer professor de català en la clandestinitat durant el franquisme. Gran col·laborador de l’Arxiu i del Museu de l’Escala, on l’havíem entrevistat de diversos temes de recuperació de la identitat escalenca i catalana. Importantíssim fou la donació a l’Arxiu l’any 1989, junt amb Lluís Vilabrú, d’un miler de negatius de vidre de Josep Esquirol que havien salvat de la destrucció Les danses que ha recuperat i ensenyat al llarg de la seva vida són un dels puntals de la Festa de la Sal.
Margarida Roca i Turonell (1925-2022) nascuda a Barcelona, es va casar amb Josep Clos l’any 1953 i va anar a viure a l’Escala on es va integrar plenament en diverses activitats culturals com la Coral Emporium, de la qual n’era membre destacat com a segona veu i també impulsant l’escola de puntaires municipal. A Barcelona va deixar la seva gran passió, l’esbart Ballets de Catalunya i, precisament amb aquesta passió i del seu espòs per la dansa, va sembrar la llavor dels balls tradicionals a l’Escala, que ha perdurat fins avui essent fundadora del primer esbart la Farandola de l’Escala, a més, d’impulsar el grup infantil de dansaires perquè hi hagués relleu.
Així, una nova generació aprenia danses catalanes. Mentre en Josep ensenyava la coreografia, ella mostrava el punteig, amb els elegants moviments de braços i faldilles, mentre Lluís Albert acompanyava al piano en el CER.
